No existeix una única versió per explicar des de quan i per què celebrem la Nit de Sant Joan. Alguns afirmen que els nostres avantpassats ja feien rituals amb foc durant el Neolític, altres donen a les fogueres un orígen cèltic que va arrelar al Mediterrani durant l'època preromana però, contràriament, altres recorden que Cervantes no fa cap referència a les fogueres, tot i que el Quixot visita Barcelona la nit de Sant Joan.

Entre la diversitat d'opinions però, sembla bastant veraç afirmar que Sant Joan té una relació clara amb el solstici d'estiu i que les celebracions paganes van ser cristianitzades per l'església, fent coincidir el 24 de juliol amb el naixement de Sant Joan. Segons la versió evangèlica, el pare de Joan, Zacaries, va recuperar la veu miraculosament en néixer el seu fill, fet que va anunciar a parents i amics encenent fogueres. Però aquesta explicació mai ha aconseguit relegar el caràcter pagà de la festa.

La tradició explica que l'inici de les fogueres es troba en l'intent de donar força al sol, ja què s'havia observat que a partir d'aleshores el dia començava a escurçar-se. Per Sant Joan també es dóna al foc la qualitats de la regeneració o de la fertilitat, d'aquesta manera, sorgeix el ritual de cremar a les fogueres tot allò que ja no volem, com un símbol de renovació, o de saltar-les per tal de regenerar-nos, tenir sort, amor o salut. També es diu que el fum de les fogueres purifica l'aire i les seves cendres ajuden a fer més fèrtils els camps. Altres, però, expliquen que el foc manté allunyades les criatures fantàstiques que surten i es reuneixen la nit de Sant Joan, també anomenada la Nit de Bruixes.

Hi ha un altre element que adquireix virtuts purificadores aquesta nit: l'aigua. Els rituals de banys al mar, llacs o rius en són un exemple, així com la creença que les aigües tenen tot tipus de propietats curatives per Sant Joan. D'altra banda, també es creu que les plantes que es cullen aquesta nit tenen virtuts guaridores. La farigola i el romaní allunyen la malastrugança, les branques de pi funcionen com a amulets i la berbena proporciona fortuna a qui la troba, a més de donar nom a la revetlla.  

Aigua, foc, bruixes i rituals es barregen amb la música, les coques i la pirotècnia. Més enllà dels seus orígens, antiguitat o història, la revetlla de Sant Joan ens aporta encara una dosi de màgia a la quotidianiat.

A banda de les tradicionals revetlles, Sant Joan esdevé més que una senzilla celebració en alguns punts de l'estat. Tot seguit, en teniu alguns exemples.

Festes de Ciutadella de Menorca

Els cavalls són els protagonistes de les conegudes festes del Sant Joan a Ciutadella. Aquests, muntats per ciutadans que representen els diversos estaments de l'Edat Mitjana a l'illa, recorren els carrers i places de la ciutat. Se celebra el 23 i 24 de juny.

Fogueres d'Alacant

Algunes de les fogueres més espectaculars les podeu veure a Alacant. Documents d'inicis del segle XIX ja constaten que els veïns de la ciutat feien fogueres per celebrar el solstici d'estiu, tot i ser prohibides per les autoritats. No és fins al cap d'un segle, però, que aquesta pràctica s'autoritza per atraure al turisme i comença a celebrar-se la festa de Sant Joan a Alacant tal com es fa avui.

Sant Joan a la Coruña

A Coruña és un dels llocs on millor es conserva el ritual de saltar la foguera. Per això, d'entre tots els actes de les festes, destaca la nit de Sant Joan, en què milers de persones omplen les platges de la ciutat, plenes de petites fogueres, tal com es veu en les següents imatges, a la platja del Riazor.

Trons, traques, correcames, bombetes, xiuladors... Mai tenen tant protagonisme com durant la revetlla de Sant Joan. Els coets han esdevingut un element identificador de la festa i, fins i tot, dels dies previs a aquesta, però malauradament també són habituals les visites a l'hospital per cremades. Concretament, 233 persones van necessitar assistència hospitalària a tot Catalunya la Nit de Sant Joan del 2007. Els quadres clínics més habituals en aquests casos són les cremades, les lesions oculars i a l'oïda i les amputacions.

Per disminuir el nombre d'accidents aquesta revetlla, només és necessària la precaució. De fet, el 2007 hi va haver un centenar de casos menys en relació al 2006, en que 325 persones van requerir assistència mèdica per accidents amb petards. Per no prendre mal, només cal seguir alguns consells:

 - Comprar els articles de pirotècnia en establiments autoritzats. Aquest material ha d'estar catalogat i homologat.

 - Fins al moment d'utilitzar els petards, mantenir-los envasats i en els seus embolcalls, per resguardar-los de la humitat.

 - Cal portar els petards embolicats i mai a la butxaca. Enceneu cada article seguint estrictament les seves instruccions concretes.

 - No llançar coets a menys de 500 metres del bosc, podríem provocar un incendi forestal. 

 - Als llocs on es facin les revetlles cal recollir la roba estesa i tancar les portes i finestres. No encendre cap petard dins les cases.

 - Vigileu que no hi hagi a la vora líquids inflamables.

 - No posar mai la cara ni cap membre a sobre o davant de qualsevol article pirotècnic encès.

 - Procurem encendre el ble per l'extrem perquè ens doni temps d'enretirar-nos.

 - Les candeles romanes hem de fixar-les en un forat o en un test amb sorra per no cremar-nos.

 - No hem de tirar cap coet amb la mà, ni amb la canya trencada, perquè sortirà en una direcció inesperada i pot explotar malament.

 - No talleu el tro final de les traques, poden explotar amb violència.

 - No ficar mai petards dins de totxanes o ampolles, perquè en explotar fan metralla.

 - No llançar cap petard contra algú altre. Podem ferir-lo greument.

 - Si un petard no s'encén bé, no el toqueu fins al cap de mitja hora i remulleu-lo.

(Campanya Revetlles amb precaució del Departament d'Interior de la Generalitat)

Les fogueres són un dels elements essencials de la festa. Les fem com a símbol de purificació i regeneració, per saltar-les, contemplar-les, perquè és el que toca o per fer-ne un espectaccle.  A més, a Catalunya també se l'hi ha donat des de fa uns cinquanta anys el símbol de la identitat, a través d'un nou ritual. Es tracta de la Flama del Canigó, que s'encén dalt del cim nord- català i es distribueix per cinc rutes diferents- a Montserrat, a Ponent, al País Valencià, a les illes Balears i a Barcelona- per tal que encengui les fogueres dels Països Catalans. Es tracta d'un ritual molt jove, nascut el 1955 com un símbol de resistència a la dictadura i que ha adquirit suficient popularitat com per consolidar la distribució de la flama.

Això sí, sigui quina sigui el motiu per fer una foguera, hem de tenir en compte alguns conselles per evitar accidents:

- Per no fer malbé el paviment, haurem de posar-hi terra o sorra (un mínim de 10 cm de gruix). Si el paviment és d'asfalt, aquesta precaució és imprescindible, de la mateixa manera que és obligatori el permís de l'ajuntament.

- Fer-les a més de quinze metre de les façanes i el cotxes i mai sota de línies elèctriques.

- Les fogueres han de permetre el pas dels vehicles d'emergència

- No tirar papers ni teixits, perquè el vent els pot enlairar. No hem d'utilitzar mai bidons, llaunes o esprais, ja que poden explotar, ni pneumàtics ni plàstics, pels seus efectes contaminants.

- Encara que sigui més lent i menys espectacular, hem d'encendre la foguera per diferents focus, de paper, de palla, etc. No hem de fer servir mai gasolina ni qualsevol líquid inflamable. o tirar paper

- Hem de tenir en tot moment algun mitjà per apagar la foguera (galledes d'aigua, mànegues, extintors, etc.).

- Hem de vigilar la foguera fins que quedi del tot extingida i, sobretot, hem de ruixar el caliu perquè no hi pugui haver accidents.

El postre de la revetlla de Sant Joan és, sense cap dubte, la coca. A Catalunya i al País Valencià, la més habitual és la coca de pa de pessic i fruita confitada, però també se'n fan de recapte, de llardons, pinyons i de moltes altres menes. 

Coca de fruita confitada amb pinyons 

Ingredients: 

-150gr de sucre
-150gr de cireres
-150gr de fruita confitada
-350gr de farina
-50gr de llard
-50gr de mantega
-50gr de pinyons
-15gr de llevat de cervesa
-2 ous
-1 llimona
-½ got de llet
-6 grans d'anís
-Canyella

Preparació:

Deixa els ous amb la llet a temperatura ambient. Barreja 100gr de farina i deixa el pot amb aquesta pasta sobre un plat i cobert amb un drap, fins que la pasta hagi doblat el seu volum.

Amb la resta de la farina, fes una corona sobre del marbre (reserva'n, però, una mica per cobrir el marbre i el corró). Posa al centre els ous (el rovell i la clara; guarda una mica de rovell), el llard, la mantega, 100gr de sucre , la canyella, una mica de sal, els grans d'anís xafats reduïts a pols, i les raspadures de la pell de mitja llimona. Barreja-ho tot i fes una massa, primer amb una forquilla i després amb les mans enfarinades, fins que aconsegueixis una pasta compacte i ben lligada. Deixa-la reposar sobre del marbre.

Després que la primera pasta hagi pujat i la segona estigui ben reposada, uneix-les i treballa-les amb les mans fins que estiguin ben barrejades i formin una sola massa que es desprengui, sencera, al manejar-la.

Fes dues parts i estira-les amb el corró. Estén-les sobre dues fonts pastisseres untades amb llard. Pinta-les per sobre amb rovell d'ou batuda amb unes gotes d'aigua. Posa-hi a sobre unes tires de fruita confitada, separades per fileres de cireres i cobreix-ho tot amb els pinyons i sucre en pols. Deixa-les que reposin uns 10 minuts aproximadament en un lloc temperat i després fica-les dins del forn perquè coguin, a poc a poc, a una temperatura per sota de la mitjana. Serveix-les fredes.